MIRANT ENFORA

ELS 200 MILLORS DISCOS DEL SEGLE XX -6º part

2010-08-16T03:40:00.000-07:00

Nº174 - PATSY CLINE - "SHOWCASE" (1961)

Música country des de Nashville amb personalitat. Una de les veus més importants del conutry que morí a l'edat dels 30 anys en un accident d'aviació i que l'ha va convertir en una llegeneda.

Nº173 - ERIC DOLPHY - "OUT TO LUNCH!" (1964)

Jazz de vanguardia per un músic que també morí jove, als 36 anys i que va deixar una herència molt personal en la música Jazz.

Nº172 - ERIC B.& RAKIM - "PAID IN FULL" (1987)

Hip hop novayorquès que s'allunyà del gangsta rap i que coic¡ncideix en el temps amb l'aparició de grups com Public Enemy.

Nº171 - BENY MORÉ - "EL BÁRBARO DEL RITMO" (1990)

Música cubana que sorgí als anys 40 al Carib i que destaca entre d'altre coses per la gran veu d'en Beny Moré.

Nº 170 - CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL - "COSMOS FACTORY" (1970)

Un dels grups que més carinyo els hi tinc. Una de les primeres bandes que vaig conèixer en la meva joventut i que més em van impactar, la veu, la sensació de ser música d'un temps però també ser música intemporal. A vegades no cal saber-ne gaire de música per sabe detectar la bona mùsica i aquesta a fe de Deu que ho era (hi ho és). Hi ha grups que abans m'agradaven molt i ara o bé ja no m'agraden o bé no els escolto (cosa que és diferent de que no t'agradin) però hi ha grups que mai em cansaré d'escoltar i un d'aquests són els Creedence (m'encanta el nom que tenen i quan el dius sencer sembla que un en sap molt!).

Aquesta és per mi poesia pura i no ho dic tant per la lletra que no ser exactament que diu sinó per com sona, és una sensació que em produeix aquesta (gran) cançó.

Energia pura des de California!

ELS 200 MILLORS DISCOS DEL SEGLE XX -5º part

2010-08-12T05:47:00.000-07:00

Nº 179 - THE WHO - "WHO'S NEXT" (1971)

Un dels grups britànics més importants en la història de la música moderna. Els pares de l'anomenada cultura Mod. Energia pura des de les illes. Un dels primers discos que vaig tenir. Teníem 15-16 anys i curiosament escoltavem més música dels anys 60 i 70 que música d'aquell moment (anys 90) tot i que també ens agradava música actual, però recordo descobrir grups com els Who, The Doors, The Clash i companyia, música que difícilment podies escoltar a la tv i a la ràdio.

Nº178 - WU-TANG CLAN - "ENTER THE WU-TANG (36 CHAMBERS)" (1993)

El primer disc d'un dels grups més influents en l'escena rap (nord) americana. Reconec que al començament s'em feia passat escoltar-los, però amb el temps arriba a un moment en que connectes amb aquesta música.

Nº177 - VARIS - "THE HOUSE SOUND OF CHICAGO" (1986)

Els origens de la música House està en aquest recopilatori. Música feta amb l'únic objectiu de fer ballar a la gent.

Nº176 - DERRICK MAY - "INNOVATOR" (1997)

Des de Detroit, Derrick May va (re)volucionar la música elctrònica mostrant-se com un dels millors seguidors de l'escola House de Chicago (i sí, tornem a parlar de música elctrònica).

Nº175 - PRIMAL SCREAM - "SCREAMADELICA" (1991)

Aquests escocesos van canviar el rumb del rock afegint-hi sons procedents del dub, el techno i el house.

Música molt "acida".

ELS 200 MILLORS DISCOS DEL SEGLE XX -4º part

2010-08-09T03:35:00.000-07:00

Nº184 GRATEFUL DEAD -"AMERICAN BEAUTY" (1970)
La San Francisco flower power dels 70. Rock, country i blues.

Nº183 THE HUMAN LEAGUE - "DARE!" (1981)

Nº182 PET SHOP BOYS - "BEHAVIOUR" (1990)
Pop melancòlic i amb aires dramàtics pels dos boys enmig de l'Anglaterra de les raves.

Nº181 SPECIALS -"SPECIALS" (1979)
Música que provoca moviment i ganes de ballar sense parar i a la vegada et permet pendre consciència de temes socials com el racisme i el (mal) capitalisme. Estèticament també van marcar una època, blanc i negre, botes, tirants, barrets... SKA amb majúscules!

Aquesta cançó és un clàssic, d'aquí a 100 anys quan la gent l'escolti sentirà el mateix que els que la van sentir a l'Anglaterra de finals dels 70. Forever young! (com m'agraden els vents d'aquesta cançó!)

Fragment de la peli This Is England en el qual es reflexa molt bé aquest ambient que es vivia al voltant de la música Ska.

Nº180 - THE MAGNETIC FIELDS -"69 SONGS" (1990)
Cançons d'amor fetes amb sensibilitat i no amb sensibleria.

ELS 200 MILLORS DISCOS DEL SEGLE XX -3º part

2010-08-08T07:59:00.000-07:00

Nº189 - HAPPY MONDAYS - "PILLS'N'THRILLS AND BELLYACHES" (1990)

Des del Manchester boig i empastillat de principis dels 90, tenim els Happy Mondays amb aquest disc sorgit de les drogues com a via d'escapament a una realitat poc satisfactòria. Eren asidus als clubs de Manchester com l'Haçienda d'en Tony Wilson, promotor de grups com els Joy Division i els New Order. En aquell moment, finals dels 80 i principis dels 90 existia el que es va anomenar com a so Madchester, lligat a la música Acid House i Rave que sonava en els clubs de música electrònica.

Nº188 - FELA ANIKULAPO KUTI - " BLACK-PRESIDENT" (1981)

Un dels grans de l'anomenat so Afrobeat dels anys 80. Fela Kuti una de les llegendes més importants que ha donat la música africana.

Nº 187 - DUSTY SPRINGFIELD - "DUSTY IN MEMPHIS" (1969)

Elegant pop anglès de la mà de Dusty Springfield i passsat pel sedàs del soul nordamericà. Disc gravat a Memphis amb la voluntat d'apropar el pop anglès al so de la Motown (black)americana.

Nº 186 - THE CURE - "DISINTEGRATION (1989)

Sempre he sentit que tot i donar una imatge de cert nihilisme o de foscor, les seves cançons sempre les he trobat molt sensibles i properes i tot i donar una imatge de pesimistes o persones aïllades del món, el que sento d'ells es que fan cançons molt humanes, en el sentit de connectar amb la part interior de les persones. La cançó següent es per mi un exemple d'això.

Nº 185 - DR.DRE - "THE CHRONIC" (1992)

Un dels pares de l'anomenat Gangsta rap, que com podem suposar pel nom, no parlaven precisament de coses maques i tendres. Ideal per a sociòlegs i persones que volen conèixer com era (i es) la joventut afroamericana dels barris degradats de les grans metropolis nordamericanes. Ideal per escoltar-la veient The Wire.

ELS 200 MILLORS DISCOS DEL SEGLE XX -2º part

2010-08-07T02:51:00.000-07:00

Nº194 - TINDERSTICKS - "TINDERSTICKS" (1993)

Nº193 PULP - DIFFERENT CLASS (1995)
Aquest disc conté una de les cançons que més m'agraden, una cançó que transmet eufòria pels 4 costats i que et porta al setè cel. Jarvis Cocker va saber reinventar-se amb aquest disc. Per mi uns dels imprescindibles.

Nº 192 PREFAB SPROUT - STEVE McQUEEN (1985)
Pop britànic, elegant, sofisticat i intimista.

Nº 191 BUZZCOCKS -SINGLES GOING STEADY (1979)
Punk britànic amb melodies que s'enganxen de mala manera. Molts bons singles i entre d'ells el que més m'agrada és "Ever Fallen In Love (With Someone You Shouldn t've)".

Nº 190 THE KLF - CHILL OUT (1990)
Música electrònica per relaxar-se i deixar-se portar.

ELS 200 MILLORS DISCOS DEL SEGLE XX

2010-08-06T04:23:00.000-07:00

Ja fa uns anyets la revista de música Rockdelux va publicar el seu especial nº 200 i ho va aprofitar per crear una llista del que ells creien que eren els 200 millors discos del segle passat. Pels que hem seguit aquest revista al llarg dels anys sabem que tenen molta tirada a fer llistes i com a exemple cada any a primers d'anys fan un repàs de l'any tancat amb tot de llistes sobre els millors discos, concerts, sales de concerts i un llarg etcetera.

El tema de les llistes es sempre un tema força polèmic, es impossible que la llista que fa algú altre coincideixi amb la nostra i fins hi tot la llista que podem fer avui, al cap d'un temps segur que ja no la faríem igual. Per mi en general el tema de les llistes m'ha ajudat a conèixer grups (o pelis, llibres, còmics...) que d'alttre manera no hauria conegut, o bé m'ha activat les ganes per (re)descobrir material que tenia mig conegut o aparcat.

En el cas d'aquest especial del Rocdelux puc dir que l'he consultat centenars de vegades, es com una (petita) enciclopèdia de la música que hi torno sovint.

S'ha de dir a més que estèticament es fantàstic i només per la portada ja val la pena tenir-lo i admirar-lo.

He pensat d'anar mostrant la llista des del nº 200 fins al nº1 (si mireu la portada es fàcil saber quin és el nº1 per aquesta gent) al llarg de les setmanes i segur que si us interessa la música en més d'un moment us fotareu les mans al cap al veure que un dels vostres grups preferits ni surt a la llista o està relegat a les últimes posicions o bé us confirmarà el vostre bon gust. L'important em sembla a mi es provocar que el qui segueixi la llista li vingui ganes d'escoltar aquell grup.

Bé anem doncs pels grups que estan en el nº200 i tirant endarrera...

nº200 MASSIVE ATACK - "BLUE LINES" (1991)

Un dels primers grups que em va fer conèixer el que jo entenia per música elctrònica. El que més m'ha agradat sempre és l'ambientació com cinematogràfica. Escoltar-ho amb els ulls tancats i deixar-se portar.

nº199 THE JAM - "ALL MOD CONS" (1978)
El punk dels 70 amb el Paul Weller al davant, punk amb consciència social i ràbia canalitzada. Un dels grans grups britànics de la dècada dels 70.

nº198 THE FALL - "THE NATION'S SAVING GRACE"(1985)

nº197 VARIS - "RETRO TECHNO/DETROIT DEFINITVE" (1991)
Els origens del que es va anomenar So Detroit en l'àmbit de la música electrònica. Música techno a càrrec d'entre altres Derrick May, Juan Atkins i Kevin Saunderson.

nº196 VIOLENT FEMMES . "VIOLENT FEMMES" (1982)
Música alternativa nordamericana amb so acústic. Un banda clàssica de l'anomenat so independent.

nº195 VARIS "RAI REBELS" (1988)
Música rai d'origen argelí que anava en contra de l'integrisme islàmic i que van formar diferents grups o cantants, potser el més conegut, almenys per mi, és en Khaled. Alguns del seus cantants foren assassinats pel fanatisme islamista.

THE WIRE

2010-05-30T04:33:00.000-07:00

Tot i que aquests són dies per parlar de LOST i el seu (polèmic) final, avui em venia de gust escriure sobre una de les millors sèries que hem pogut veure en aquesta dècada: The WIRE.

Aprofitant que això del blog et permet posar video quan et doni la gana, abans de comentar coses sobre la sèrie crec que res millor que poguen veure una escena de la sèrie perquè reflexa molt bé l'esperit d'aquesta sèrie i allò que la fa diferent a les altres: convertir la ficció en quelcom real ( que no realista)

Quan comences a veure la sèrie sembla que sigui la típica sèrie sobre policies i delinqüents, però a mesura que vas veient-la veus que el ritme es totalment diferent i apareixen escenes que en d'altres sèries no posarien perquè, aparentment, no està passant res. Per exemple en les sèries com CSI veiem com en cada capítol es resol un cas i per tant per poder encabir això en una hora, es va per feina, i només apareix els moments en que es produeixen fets que en podríem dir significatius per l'espectador, moments en els quals passa alguna cosa que fa avançar el relat. A The Wire això no es així, i un cas pot durar ...12 capítols!. Això vol dir que hi ha molts moments en els quals els polis estan aburrits esperant que els autoritzin una escolta telefònica (wire) o passant-se hores mirant per la finestra uns nanos venen drogues esperan que arribin els "capos"...

David Simon, el seu creador diu que la seva sèrie es una tele novel.l (ull, no confondre-ho amb l'artificialisme de sèries tipus Cor de la Ciutat) i diu això perquè les (bones) novel.les els primers capítols no passa gaire cosa, i tot demana el seu temps i tot es dirigeix cap a un sentit. Les novel.les demanen al lector paciència i mica en mica es com aquelles pluges fines que sembla que no mullen però que al final estàs, sense saber massa bé com, empapat fins el moll de l'os. Això és The Wire, una sèrie que et demana paciència,en el qual tot està lligat, no en un sentit del trenclosques d'un misteri (com LOST) sinó que t'està definint, mica en mica, la societat urbana occidental actual. Una societat en la qual les institucions (policia, justícia, mitjans de comunicació, governs municipals i governamentals) s'han convertit en eines de repressió i control dels poderosos contra la població. Aquesta visió més global de la societat capitalista actual, no exclou però una mirada sobre les persones de carn i ossos que conformen aquest concepte més abstracte de població i per tant al llarg de la sèrie veiem les contradiccions i lluites de les persones, ja siguin policies, delinqüents, professors, alumnes.... Vull dir que no parlem d'una sèrie que diu que els dolents són els podersoso i els bons la gent del carrer, no es doncs una sèrie moralista, que cau en l'error de parlar de bons i dolents. Ans el contrari, és una sèrie que va al moll de l'os de l'ànima humana, de com les persones són capaces de fer el millor i a la vegada fer el pitjor i tot això dins d'uns sistema que (malauradament) reforça o premia les pitjors conductes. Ras i curt, els pitjors són els que manen més, és a dir, si vols manar sigues un fill de puta.

Parlem doncs d'una sèrie que està feta més que per veure un captíol a la setmana, està feta per veure-la en DVD, poder veure varis capítols seguits. Però ull, això no vol dir que els captíols siguin avorrits, el contrari, hi ha mil detalls, mil converses i situacions que et permet posar-te a la pell de totes aquestes persones, però com deia abans amb lo de la pluja, a mesura que vas veient capítols vas entrant cada cop més en aquella realitat, fins a esdevnir un ciutadà més de Baltimore.

Com deia al començament allò que marca la diferència d'aquesta sèrie amb la resta, és la capacitat d'esdevnir real, de mostrar les coses tal com són, sense utilitzar elements de la ficció per manipular el que passa, sense dir-nos que hem de pensar ni creure, sense moralismes. Per poder aconseguir això hi ha mil coses que permeten aquest fet, per exemple no hi ha música de fons que marqui les accions (la música que sona surt sempre de l'escena com ràdios), el llenguatge dels personatges no està adaptat a l'oida de l'espectador, és a dir en el cas, sobretot dels negres, parlen de la manera que es parla realment i els espectadors blancs en certs moments no entenen el que diuen, es un llenguatge de carrer que només entenen al 100% els habitants d'aquests llocs, i per tant hi havia espectadors que necessitava mirar la sèrie amb subtítuls (evidentment estem parlant de la versió original. Ah, per cert si algú veu aquesta sèrie doblada hauria de ser afusellat immediatament, sense cap mena de judici!).Altres elements que contribueixen a augmentar la sensació de realitat és veure per exemple les borratxeres que agafen els policies, i el millor de tot es que no és una manera d'atacar a la policia això, sinó de mostrar la seva realitat, fer-los més humans, i mostrar totes les cares dels personatges, no només la bona.

Us poso un petit exemple d'això que dèiem del llenguatge de carrer

Un exemple del tema de les borratxeres del polis, amb el personatge de Bunk i de McNulty

I aquí un video d'aquests dos polis en els que es pot veure quin és és el seu vocabulari.... això no ho trobareu a la CSI!!

Bé espero que els que no hagueu tastat aquesta sèrie li doneu una oportunitat i la pogueu disfrutar com jo ho he estat fent! (per cert per quan l'edició de la 6º i última temporada?!?!?!).

La gran CAT POWER!

2010-03-07T02:54:00.001-08:00

JOAQUIM MARIA PUYAL, El Mestre

2010-03-04T02:51:00.001-08:00

BERLÍN de Antony BEEVOR

2010-02-07T03:22:00.000-08:00

Pels que sigueu aficionats de la Segona Guerra Mundial us recomano aquest llibre sobre la caiguda de Berlín a mans de les tropes soviétiques. El que trobo més resenyable d'aquest llibre és que combina dades de caràcter més bèlic amb explicacions exhaustives i detallades de les diferents batalles que es va anar produïnt i a la vegada ens parla també de multitud de (petites) històries de les persones (soldats i civils) que es van veure involucrats en l'horror de la guerra. Aquesta combinació dóna com a resultat una gran sensació d'immersió en aquella realitat i per tant en certs moments es llegeix més com una novel.la de ficció i a la vegada, però t'ajuda no només a viure el que va passar sinó també a comprendre millor el perquè de tot plegat. Aquesta combinació d'una visió micro (humana) i una macro (històrica) dels fets de Berlín dóna lloc a que al final de la seva lectura un tingui una sensació més precisa del que va passar l'any 1945 al cor d'Europa.

Antony Beevor està considerat una dels grans escriptors/historiadors dels grans conflictes bèlics que han assolat el món en el segle XX (ex. Segona Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola,....).a

L'últim llibre que ha publicat tracta sobre el desembarcament de Normandia per part de les tropes aliades i ja ha estat considerat l'obra que millor ha relatat aquella gran operació bèlica que va permetre canviar el rumb de la guerra.

Moltes de les obres de Beevor ja es poden trobar en format butxaca excepte aquesta última.

LOVE OF LESBIAN 1999 - Allí donde solíamos gritar

2010-01-31T12:48:00.000-08:00

SÍLVIA PÉREZ i LES CORRANDES DE L'EXILI

2009-11-08T12:24:00.000-08:00

Per la Diada Nacional en l'acte fet al Parc de la Ciutadella vaig descobrir aquesta cantant, la Sílvia Pérez que va interpretat la cançó les Corrandes de l'Exili de Llach. Em va encantar la manera de cantar, amb molta delicadesa però a la vegada amb molta força. He trobat aquest video justament d'aquesta noia cantant aquesta cançó tant maca del Llach.

FATBOY SLIM - Praise You (1999)

2009-10-30T09:29:00.000-07:00

Una de les cançons que més em van fer ballar ja fa uns anyets, una fantàstica cançó d'un dels millors grups de música electrònica de la dècada passada, Fat Boy Slim!. Per cert el videoclip està fet per un dels grans directors de videoclips dels USA, l'Spike Jonze. La performance que organitzen al davant d'un cinema es genial, només cal veure com la gent flipa amb el que veu. El paio que sembla que s'hagi fotut una caixa sencera de Red Bulls és justament l'Spike Jonze. Aquestes són una de les coses que més m'agraden dels americans, no tenen manies (bé, alguns no tots):

TV3 I EL REIAL MADRID

2009-10-25T01:43:00.000-07:00

Ahir dissabte llegia un article d'en Sergi Pàmies sobre com TV3 tracta a nivell informatiu el Reial Madrid. I tot i que em sàpiga greu s'ha de reconèixer que té força raó. Jo sóc el primer que em queixo de com les televisions espanyoles tracten el F.C. Barcelona, sempre rebaixant els mèrits del Barça i per tant tracten injustament a un equip i a una afició. Les cadenes espanyoles tracten (molt) millor al Real Madrid que al Barça, ja sigui per raons ideològiques com per raons comercials (tema audiència). I per això em fa ràbia que TVC acabi caient amb aquests mateixos errors. A veure, es evident que la televisió de Catalunya ha d'anar a favor d'un equip català, això es de sentit comú, però el que em refereixo es que a banda d'això, el futbol ha de ser tractat com a esport que és, i no fer servir els esports com un escut per anar en contra de l'altre (per molt que hi hagi motius reals per a la defensa).

Una cosa es que a mi m'encanta que perdi el Madrid i quan l'altre dia el Pato feia el 2-3 vaig saltar d'alegria, però jo no sóc peridodista i d'alguna manera em puc permetre el deixar-me portar per les emocions, i ja està. Però jo sóc un seguidor i aquí s'acaba la meva "feina", però el periodista tot i ser subjectiu perquè no es pot ser 100% objectiu, ha de ser capaç de fer una anàlisi ponderat i sabent que està dirigit a un públic heterogeni. Per exemple a mi m'agrada el Joaquim Maria Puyal perquè crec que sap conjugar el fet de ser d'un equip concret però a la vegada no caure en la subjectivitat mal entesa, en el despreci de l'altre. Amb ell li noto un saber fer, una base periodística que li permet navegar entre la implicació amb uns colors però a la vegada una implicació amb la feina d'informar de la manera més justa possible. En el cas del Puyal les persones que l'escolten s'hi deuen trobar molts pocs seguidors d'equips que no són el Barça i encanvi en els partits del Barça de TV3 sí que es més probable que el segueixen seguidors d'altres equips. Això hauria de fer que els comentaristes de TV3 encara anessin més amb cura a l'hora de fer la seva feina, i això, repeteixo, no vol dir deixar d'anar a favor del Barça, però sí no desmerèixer l'equip rival. Algú dirà que el Puyal mai retransmetrà un partit en el qual no juga el Barça i és veritat, però en el món de la televisió l'audiència mana (bé, més que l'audiència el que mana són els diners) i per això cada cop més les cadenes es veuen abocades a ampliar l'oferta que va més enllà de l'audiència natural de la cadena (de fet també m'imagino que Telemadrid ha fet algun partit del Barça... seria interessant com ho van plantejar).

Entenc que no es fàcil per un comentarista català retransmetre el Madrid, però justament la feina del periodista es la de ser capaç de no perdre el seu objectiu principal que és el d'informar de la manera més acurada possible. A més en el cas concret del Real Madrid, a Catalunya, ens agradi o no, hi ha una gran número de persones que són seguidores d'aquest equip i per molt estrany que sigui no tots aquests seguidors corresponen a un perfil de persona fatxa. Vull dir que la persona que té una ideologia radical espanyolista tant li fot el que diu TVC, però hi ha molta altre gent que no té aquest radicalisme i que es pot sentir malament quan per exemple escolta coses com "...fa fred, plou i guanya el Madrid...". Això ho va dir el Bernat Soler l'altre dia en el partir Madrid-Milan. Just dir això, se'n va adonar que allò potser no havia sonat massa bé, i es va estar un moment en silenci i ràpidament va dir que simplement estava descrivint uns fets (aquí el to de veu va pujar de to, un to de justificació). L'espectador que es català i és del Madrid segur que no li va agradar gens sentir això i d'alguna manera estàs com dient que hi ha una bona manera de ser català i justament no passa per ser del Madrid i això és estúpid. Es com si una persona de Palencia no pogués ser del Barça.
No vull atacar el Bernat Soler, perquè justament penso que no és el paradigma de periodista trinxera, però a la vegada justament això fa que sigui més significatiu que li passi amb ell, perquè mostra que és un fet més extés del que sembla. Una altre cosa són aquells periodistes que van a destrossar a l'altre equip, i per mi uns d'aquests "soldats" és el Xavi Torres del Hat Trick Barça. Si us hi fixeu quan fa una sentència.. perdò vull dir un comentari el Pixti Alonso que està al seu costat fa una cara com dient: "però que diu ara aquest?!".

A mi almenys no m'agrada aquesta manera de fer i TV3 si realment vol ser una televisió moderna necessita espolsar-se de sobre tics victimistes de tele local i petita i ser més valenta. Penso que els catalans tenim tendència a mirar cap enfora, el nostre país té mar i això és nota (per bé) i per tant no es que no poguem ser realment oberts, sinó més aviat el que falta és voluntat i sobretot valentia i no posar el pilot automàtic (populisme) com solen fer una part significativa dels periodistes esportius d'aquest país (un dels periodistes que crec que es valent a l'hora de fer les coses és el Pere Escobar perquè crec que és relment una persona humil, cosa que no es pot dir del Xavi Torres).

FRANKIE VALLIE-BEGGIN

2009-10-24T11:05:00.000-07:00

MELODY GARDOT

2009-10-18T04:00:00.001-07:00

Llegint la secció de crítica de música de l'Esteban Linés de La Vanguardia, he conegut la cantant Melody Gardot i us deixo un video de la seva interpretació de la famosa cançó Over The Rainbow.

YOUNG FOREVER de JAY Z

2009-10-16T10:03:00.000-07:00

Una versió de la cançó Forever Young pel gran Jay Z, titulada per ell Young Forever del seu últim treball Blueprint 3.

EL GRAN SAM COOKE

2009-10-12T12:26:00.001-07:00

RAGE AGAINST THE MACHINE

2009-10-12T02:47:00.000-07:00

Un dels grups que més em va fer vibrar la dècada passada. Encara recordo quan vaig comprar el cassette (us enrecordeu de que era això del cassette?!) i ningú coneixia aquest grup i en poc més d'un any va esclatar entre la gent. Els vaig veure al Festimad de Madrid i va ser bestial, en directe ho donaven tot. També s'ha de dir però, que les lletres eren bestant demagògiques, allò del blanc i negre, bons i dolents i com a exemple d'això inomés cal dir que el (gran) guitarrista del grup, en Tony Morello portava escrit a la guitarra el nom de Sendero Luminoso (!). Diguessim que era gent que es prenia les coses massa seriosament. Però bé independentment d'aquest fet, la barreja entre rock i rap i metal els va fer diferents a la resta, sabien combinar-ho de forma original. El primer disc és el millor en diferència, els altres només vaig comprar-me el segon i ja no tenia aquella naturalitat i espontaneïtat del primer, i els altres reconec que no els vaig escoltar.
Us deixo amb una de les grans cançons del primer disc, Bullet in the head (maco el nom, eh?). M'encanta l'entrada del baix en l'inici de la cançó i sobretot el crescendo que té la cançó que et va portant cap a l'explosió final (una de les grans senyes d'identitat d'aquest grup)

i tots junts germans amb les mans agafades cantem...

Ya gotta bullet in ya fuckin' head!
Yeah!
Yeah!

EL GRAN JIMI HENDRIX

2009-10-04T11:05:00.000-07:00

EL GRAN NEIL YOUNG

2009-10-04T10:37:00.000-07:00

HEY HEY MY MY!

MÉS PROVES AMB EL FIFA 10

2009-09-30T12:03:00.000-07:00

EA Sports: DEMO DE FIFA 10: F.C. Barcelona 1 - 0 Bayern München

PIXIES - WHERE IS MY MIND

2009-09-20T10:23:00.000-07:00

Uf, quina cançó tan extraterrestre i a la vegada tan propera! Where is my mind....

SONIC YOUTH - DIRTY 100%

2009-09-20T10:18:00.000-07:00

Thurston Moore, Kim Gordon i companyia! Un dels grups que més em van impactar quan els vaig conèixer (i d'això ja fa uns quants anys), no hi ha cap grup que sigui com ells, jo diria que venen d'un altre planeta, probablement pròxim al planeta d'on venen els Pixies!!

MÉS FIFA 10

2009-09-18T14:34:00.001-07:00

Provant el nou FIFA 10

2009-09-13T11:30:00.001-07:00

EA Sports: DEMO DE FIFA 10: F.C. Barcelona 1 - 0 Juventus

HALO 3 : ODST

2009-09-07T11:45:00.001-07:00

NICE PHOTOS FROM HALO 3

2009-08-12T13:37:00.000-07:00

ADICTES AL MÓN DEL HALO!!

2009-08-11T13:45:00.000-07:00

BRUNO!!!!!!

2009-08-10T01:58:00.001-07:00

CAT POWER!

2009-08-07T03:27:00.000-07:00

Disfruteu d'aquesta xiqueta tant potent, una de les cantants que més m'agraden! La cançó es bona i el video es rodó.

Assistència d'Ibra a Iniesta i GOL!

2009-07-26T01:50:00.000-07:00

EA SPORTS™ Football World: F.C. BARCELONA - R.C.D. MALLORCA 1 - 0

FOREVER YOUNG!!!

2009-07-22T11:33:00.000-07:00

ALELA DIANE + MORIARTY versionan a Neil Young

2009-07-18T04:44:00.000-07:00

Aquest és el nostre futur!!!!

2009-07-14T12:21:00.000-07:00

MANEL - AL MAR

2009-07-11T04:40:00.001-07:00

WILL GOVUS

2009-07-11T03:55:00.000-07:00

Acabo de descobrir un jove fotògraf de Geòrgia (USA) que fa unes fotos que m'atrauen molt. Les seves fotos em recorden molt el món de David Lynch, amb aquesta permanent sensació de misteri, de cosa oculta que saps que està allà però tampoc saps què és, d'una presència misteriosa que envolcalla tot l'ambient.

Ara que he estat veient la sèrie True Blood de l'Alan Ball, també aquestes fotografies em transporten al mòn humit de New Orleans amb els seus vampirs i altres essers infrahumans.

Will Govus només té 18 anys (!) i treballa amb càmeres analògiques i ara per ara la fotografia es només un hobbie.

willgovus.com

(extret del fanzine La Mono - lamonodigital.net)

NEIL YOUNG

2009-07-09T11:41:00.000-07:00

sense paraules!

ALELA DIANE

2009-07-09T11:00:00.001-07:00

Acabo de conèixer aquesta cantant de folk i pel poc que he escoltat m'està agradant molt. Us deixo un video del seu segon disc. Ara acaba de treure un nou disc, el tercer titulat To Be Still i espero comprarme'l daquí poc.

TVist

2009-07-09T10:02:00.000-07:00

Diuen que la TV es la caixa tonta, i moltes vegades és així, però penso que en d'altres val molt la pena veure-la. Sóc un fan de la (bona) tv i per això també sempre m'ha interessat la crítica (constructiva) que es fa sobre els seus programes. Per això quan fa uns anys es va anunciar que TV3 estrenava un programa sobre el mòn de la televisió vaig esperar amb ganes la seva posada en marxa. Però quan vaig començar a veure els primers programes ja vaig veure que el programa no tenia res de crític i que bàsicament era una plataforma per promocionar la pròpia cadena.

TV3 té tendència a creure's la més bona, la més autèntica, la més nostra i tot i que probablement és la cadena menys dolenta que hi ha i la que miro més, es una cadena que li manca moltes coses i n'hi sobren d'altres (massa mirar-se el melic).
Aquest sensació que tinc amb TVC s'em confirma amb programes com el del TVist. Per començar ja només cal veure el perfil dels presentadors, bé perdoneu de les presentadores. Per començar la pregunta fàcil i sí, un pèl demagògica, es que passaria si aquestes presentadores no fossin guapes? estarien presentant aquest programa? La resposta es un clar NO. Però bé, entenen que el món de la tele és un món on l'imatge té molta importància, que ser guapa sigui un requisit tampoc es dolent, el problema es si darrera d'aquesta cara guapa no hi ha res més. I en el cas d'aquest programa passa això mateix. Actualment la presentadora es l'Elisabet Carnicé i pels que ens agrada el món dels castells la patim també en el programa sobre els castells, el Quarts de nou.
La presentadora es nota que no es creu el que fa, en part perquè el programa no té sentit, però sobretot es nota que és una presentadora que no té l'esperit crític que se li suposa a un periodista. Intenta transmetre passió pel que fa, però el que realment es veu es acceleració i rigidesa.
En quant al programa es una successió d'entrevistes ensucrades i llepaculs cap als actors i presentadors de la cadena (l'altre dia feien una enquesta per decidir quina era la presentadora més guapa de tv3, fant'astic, oi?) i altres seccions que tenen tant a veure amb la TV com consells per dormir bé (?) o cuinar un bon bacallà (?) i d'altres perles informatives.
He de dir que aquest programa el fan en una hora que normalment sóc a la feina i a vegades però el puc enganxar perquè vaig a dinar més aviat, però tot i així no cal veure'l 50 vegades per adonar-te del tipus de programa que és.
Per confirmar això que dic us deixo unes ratlles que apareixien en El Periódico per informar de la nova etapa d'aquest programa al canviar de presentadora:
TVist se hará eco de la actualidad de la teva buscando el factor sorpresa. Para ello, estrena la sección Els millors moments del dia. El equipo del espacio seleccionará tres momentos destacados de la jornada de cualquiera de los canales de TVC para que la audiencia, a través de mensajes SMS, eliga el que más le guste. Además, el viernes se escogerá el mejor momento de la semana.
Impressionant eh?, això de que buscaran el factor sorpresa i aquest es tradueix amb la sensacional idea de que els espectadors podran triar la millor moment de tv3 del dia anterior!!! Aquesta gran tria està normalment entre alguna escena del Cor de la Ciutat, algun gag del Polonia i algun situació youtube, es a dir alguna caiguda o rucada semblant. Això sí que és nivell.

Ja ho ser que hi ha centenars de programes que també són dolents però pel que sigui aquest em fa especial ràbia i penso que a vegades vivim en un país ben petit, i que falta un cop de puny sobre la taula per canviar moltes coses i fer que sigui el talent el criteri per escollir els programes i professionals que formen la tv del nostre país.

PD: un bon programa es per exemple El Coleccionistes del 33.

UN SOMNI.... LA TERCERA!

2009-05-24T11:57:00.001-07:00

JOAN GOLOBART

2009-05-17T03:56:00.000-07:00

S'està acabant una de les millors temporades de futbol que hem vist en els últims anys. Gràcies al Barça de Guardiola hem viscut autèntiques obres d'art sobre el terreny de gespa. Feia molt de temps que no m'ho passava tant bé veient futbol, disfrutant com un nen petit, sentint-me orgullòs de ser del Barça i estimant una mica més el futbol. Hi ha persones que diuen que el futbol són 22 homes (i dones!) darrera d'una pilota i que per tant és absurd gastar-hi temps i energies. Probablement hi ha certa raó en aquesta visió en tant en quan a vegades sembla que el futbol és el més important que hi ha, i no, en el fons és simplement un joc, però a la vegada els clubs de futbol permeten la identificació amb un col.lectiu i per tant té una funció social gens menyspreable.

Bé avui us volia parlar no tant de la dimensió social que té el futbol avui en dia sinó la visió del futbol com un joc, d'un esport que permet aplicar i desenvolupar estratègies col.lectives i individuals amb l'objectiu de sortit victoriós. I si us parlo d'això és per l'admiració que sento cap al Joan Golobart. Aquest exfutbolista escriu des de ja fa un bon temps a La Vanguardia articles bàsicament sobre el món del futbol però també sobre el món de l'esport en general. Mai deixo de llegir els seus articles i les persones que el seguiu sabreu perquè i les que no, si us agrada l'esport us animo a que els llegiu.
A mi el que més m'agrada dels seus articles és que per un costat t'ajuda a entendre tàcticament i estratègicament el futbol. Analitza d'una forma profunda i amb un estil amé i senzill el que passa tàcticament sobre el terrenys de joc, però a més a més es nota que és una persona que ha viscut el l'esport professional ja que entén molt bé com viuen els esportistes d'èlit: la pressió de ser el millor, els egos enfrontats, l'importància de l'humilitat i l'esforç...
Aquesta síntesis que ell fa entre els aspectes purament esportius en tant que el futbol com a joc competitiu i reglat és i a la vegada els aspectes humans dels seus participants, és el que més valor dóna als seus anàlisis.
Sempre que el Barça guanya m'encanta llegir la crònica del partit, (re)disfrutar del que va passar durant el partit, com el nen petit que sempre vol llegir el mateix conte. Però a més de la crònica hi ha els articles d'anàlisi i es aquí a on Golobart dóna sempre una nova visió més freda però a la vegada estimulant del que ha passat durant el partit. Sempre sorprèn amb alguna nova idea, amb alguna cosa que ni saps que ha passat i em permet disfrutar del Barça com a culé que sóc però a la vegada et permet apendre i aprofundir sobre el futbol. Sempre que acabo de llegir la crònica i els anàlisis dels partits es com haver fet una dutxa d'aigua calenta seguida d'una de ben freda i al final la sensació es la d'estar ben empapat del que realment ha succeït en el partit.
I quan el Barça no guanya els seus articles encara agafen més valor perquè per un costat un està emprenyat amb el que va viure/veure del partit, i ja sabem que els culers ens es molt fàcil passar de l'eufòria al pesimisme o de l'alegria a l'emprenyada, doncs en Golobart es capaç d'abstreure's d'aquesta estat emocional i t'explica exactament el què va passar durant el partit, quins errors es van cometre i per tant ell mai carrega les tintes ni als àrbitres, ni als jugadors de l'altre equip ni a la mala sort. Per exemple el dia del partit de l'Espanyol o el del camp de l'Atlético de Madrid, el Barça va acabar perdent els dos partits i moltes veus van assenyalar a l'agressivitat dels jugadors rivals i a la permivissitat dels àrbitres com a culpables de la derrota. Doncs bé en Golobart enlloc d'això va analitzar el perquè els jugadors del Barça van perdre la concentració davant de la duresa del rival i no van saber jugar amb tranquilitat.
Aquests anàlisis ajuden a no perdre el nord del què realment passa al terreny de joc i evitar deixar-nos emportar per l'emoció pura i dura que no entén de matissos.
Bé us deixo, i per cert ara mateix estic veient com Antena 3 presenta la lliga del Barça: "celebración.... y destrozos". Si guanyem la Champions se l'hauran de menjar amb patates!!

EA SPORTS™ Football World: F.C. BARCELONA - MANCHESTER UTD. 1 - 0

HISTÒRIC, HISTÒRIC, HISTÒRIC

2009-05-03T03:26:00.000-07:00

PelS que des de ben petits hem seguit i patit el Barça, els que sabem que significa ser d'aquest equip ahir, avui és un dia que no oblidarem mai i d'aquí a molts anys tots sabrem a on estavem el 2 de maig de 2009 i recordarem com aquell dia les coses van canviar definitivament, la truita ara sí s'ha girat completament i el Barça seguirà donant gran tardes de futbol i el Madrid s'haurà de reinventar o no aixecarà cap. El món del futbol, penso, està davant d'un canvi profund i aquest canvi l'està liderant el Barça.

Tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça, Barça!!

Avui podem dir ben alt i fort perquè avui tot el món ens escolta i ens mira: VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!

COSES RARES, RARES

2009-04-05T06:09:00.000-07:00

Acabo d'agregar un parell de blogs sobre coses estranyes i divertides. El Fail blog me'l va fer descobrir l'Ignasi i la veritat es que sempre hi dono un cop d'ull. Sobretot a través del feedly i sempre em sorprenen les fotos o videos que hi veig. La veritat es que hi ha coses molt curioses pel món!. L'altre blog també conté la paraula fail i en aquest cas es centra en el món del videojoc i mostra imatges d'errors infogràfics i de programació que donen lloc a imtages molt sorprenents i que en alguns casos són d'una bellesa pertorberdora.

JA TORNA LA CHAMPIONS!

2009-03-21T03:37:00.000-07:00

Bé suposo que ja es heu vist el sorteig dels quarts de final i al Barça li ha tocat al Bayer München i jugant la tornada a fora!. Fàcil segur que no ho serà, però el Barça ha d'intentar fer el seu joc (gran comentari!).
Si el Barça guanya la Champions tindrà tot el mèrit del món perquè s'haurà enfrontat a equips molt complicats i en escenaris de luxe (com l'Allianz Arena).
Us deixo un gol fet al Bayer que espero sigui premonició del que passarà! Ah i també i no per cridar el mal temps ni molt menys, però també us deixo un video de l'eliminatòria que el Barça va superar l'any 91 (del segle passat of course) contra el Kaiserslautern. Us enrecordeu d'aquell gol de Bakero de cap? Segur que tots sabeu a on estaveu, jo estava a casa amb el Jordi i el meu pare i vam botar com bojos quan va fer el gol, després d'anar patint com malparits pel 3-0 que ens havien fotut els alemanys, quin final senyors! Ah i fixeu-vos amb la locució d'en Canut, quan l'he escoltada després de tants anys he pensat que ho feia igual que el Canut de Cracòvia, vull dir que he tingut la sensació de que l'original era el Canut de Cracòvia i que el del partir l'imitava molt bé! Que exagerat em sembla ara la manera de retransmetre del Canut, a vegades els anys i la distància fan molt de mal! (o de bé).

Au salut i Visca el Barça ( i també Catalunya!)

EA SPORTS™ Football World: BAYERN MÚNICH - F.C. BARCELONA 0 - 1

Au patidors mireu el video i a patir fins al final!
Per cert m'he fixat en una cosa molt curiosa, mireu en quin canal van fer el partit, el canal 33! Un partit de Copa d'Europa del Barça al segona canal de la "nostra"?! He flipat i m'he posat a mirar l'hemeroteca de La Vanguardia i si mireu l'enllaç que us poso veureu que realment sí que el partit es va fer pel 33 i per TV3 feia una pel.lícula. Com canvien les coses, avui en dia això seria IMPENSABLE i si la Terribas fes això la foten fora la mateixa nit!

FORÇA LIVERPOOL!

2009-03-09T14:12:00.000-07:00

EA SPORTS™ Football World: LIVERPOOL - R. MADRID 2 - 1

JOLIE HOLLAND

2009-03-01T03:53:00.001-08:00

Fa uns mesos m'he subscrit a la revista de música Rockdelux i en la suscripció et regalaven dos cd's. Un era l'últim disc de la (mítica) Marianne Faithfull i l'altre de la, per mi desconeguda, Jolie Holland. Estic escoltant els dos discos, però pel que sigui estic escoltant molt el de la Jolie Holland. No sabria dir exactament que és el que el fa especial, reconec que tot i que m'encanta la música em costa molts vegades trobar les paraules justes per descriure-la. Però bé el que us vull dir es que és un artista molt recomanable, que en el "mundillo" músical té molt de prestigi i per alguna cosa serà. Una de les coses que més m'agraden és la seva veu perquè té un punt de duresa però no deixa per això de ser femenina i això m'atrau molt.
Bé us deixo una de les cançons que més m'agraden i a veure que us sembla.

Ah, i posats a fer us deixo també una de les cançons del disc de la dama que va ser capaç de sobreviure al costat fosc de la vida, la gran Marianne.

SANJOSEX - Temps o rellotge / MISHIMA -Un tros de fang

2009-03-01T01:55:00.000-08:00

Hi ha cançons que tenen la capacitat de traspuar Vida i fer-te sentir bé, a gust. No estic parlant de la típica cançó comercial rollo Oreja de Van... que de tant simple la cançó entra per una orella i surt per l'altre sense que a dins teu res hagi passat. Estic parlant de cançons que t'empapen com ho fa la pluja fina amb la terra, a poc a poc però sense parar, i que acaba donant el seu fruïts.
I es com diu en Sanjosex a la cançó:

Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.

Estic d'acord amb l'Ignasi, un col.lega, que ahir em deia que li agradava molt el videoclip de la cançó. Si la cançó ja es bona, el videoclip és la cirereta del pastís.
....una foguera, una cervessa, una bona companyia...

I una mica més de (bona) música amb els Mishima.

ALAN MOORE

2009-02-25T11:59:00.000-08:00

" No és el treball d'un artista donar-li al públic allò que vol. Si el públic sapigués allò que vol, ja no serien el públic, sinó que serien l'artista. El treball d'un artista es donar-li al públic allò que necessita."

ALAN MOORE

INCERTA GLÒRIA de JOAN SALES

2009-02-08T08:47:00.000-08:00

Avui us volia fer una (petita) recomanació literària. Us vull parlar d'un llibre anomenat Incerta Glòria del català Joan Sales. Es aquest un llibre que vaig descobrir fa un parell d'anys arrel d'un article publicat en el Culturas de La Vanguardia. Aquell article versava sobre la literatura al voltant de la temàtica de la guerra civil espanyola i entre d'altres, parlaven d'en Joan Sales i de la seva obra d'una manera molt afalagadora. Vaig decidir anar-la a comprar i vaig anar a la Llibreria 22, per mi la millor llibreria de Girona. Quan vaig preguntar al dependent si realment aquesta obra era tant bona, no va dubtar ni un segon a confirmar-ho i em va dir que valia molt la pena. Així que la vaig comprar i el primer que vaig pensar es que era un llibre gruixut i que la portada no m'agradava gaire però bé, l'important d'un llibre es sempre el contingut i per tant el que havia de fer era llegir-la a veure que tal.

I sí me la vaig llegir i sí puc dir que és un dels llibre que més m'han agradat dels que mai he llegit. Ull perquè jo, tot i que m'agrada llegir, no he llegit molts llibre, però tot i així n'he llegit els suficients com per poder dir que el que em va passar amb el llibre de Sales és poc freqüent. No hi entenc de literatura ni de llibres, però sí que puc captar quan una obra té quelcom especial i diferent i Incerta Glòria és una d'aquestes obres. Sense cap mena de dubte!.
Em costa explicar que és el que la fa tant especial i tan bona, però diria que Joan Sales sap convertir els personatges en persones i convertir la ficció en una realitat plenament profunda. Sap retratar les angoixes i vivències de les persones atrapades enmig de la bogeria de la guerra i ho fa des d'una realitat molt concreta (homes i dones catalans en una guerra civil espanyola) i a la vegada sap desenganxar-se d'aquesta mateixa realitat per acabar sent un llibre que ens parla sobre la condició humana, una obra doncs, universal.
Si Joan Sales fos espanyol o italià o francès per dir alguna nacionalitat amb un estat al darrera, estaríem parlant de Incerta Glòria com una de les obres més conegudes i admirades del segle XX. Però Joan Sales era català, cosa que n'hem d'estar orgullosos, i això ha fet , però que aquesta obra no tingui el reconeixement que es mereix.
Hi ha llibres que s'han de llegir almenys un cop a la nostra vida, i sense cap mena de dubte Incerta Glòria ha d'estar en aquesta llista d'imprescindibles.
Tot i ser un llibre en el qual Joan Sales no fuig de parlar sobre el conflicte polític que enmarca i sustenta el conflicte bèlic, en cap moment utilitza un to ideològic de bons i dolents. A més, però a la vegada no cau en la trampa del realativisme postmodern de que tot només depèn del punt de vista i per tant no existeix cap veritat. Joan Sales amb aquest llibre denuncia per exemple que la guerra civil fou una derrota per Catalunya, i per tant en aquest sentit es posiciona de forma clara, però, com deia abans, sap anar més enllà d'aquestes posicions polítiques i l'important d'aquesta obra es que sap parlar-nos de les persones que viuen una situació tant límit com ho és una guerra.
Fa uns dies l'Antoni Puigverd ens parlava a les pàgines de La Vanguardia sobre aquest llibre i vaig trobar molt encert els seus comentaris que de fet confirmen el que tothom hauria de saber i es que Incerta Glòria és una de les gran obres de la literatura de tots els temps.
Us deixo alguns enllaços que us poden ser d'interès.
http://www.uoc.edu/lletra/obres/incertagloria/index.html
http://www.geocities.com/Athens/acropolis/7864/sales_guillamon.html

Només per acabar dir que Joan Sales fou editor de llibres i fou el que edita La Plaça del Diamant de la (gran) Mercè Rodoreda. Ara he començat a llegir un llibre acabat de publicar sobre les cartes que es van esciure durant molts anys Mercè Rodoreda i Joan Sales i la veritat es que m'està agradant molt.

I ara si per acabar dir-vos que llegir un llibre costa i molt, almenys a mi perquè sempre hi ha altres coses igualment interessants i que no demanen tant d'esforç (cinema, còmics, sèries TV, videojocs..) però que cal fer un esforç i deixar-se endinsar en el món del llibre.

MUCHACHADA NUI

2009-02-01T12:23:00.001-08:00

Ja m'imagino que coneixeu aquest programa d'humor de la TVE. Jo el vaig conèixer a través d'internet i gairebé no l'he vist mai per la tv, el fan força tard. Aquest nadal he aprofitat per comprar-me les dues temporades editades en DVD i vaig fent petites sessions d'humor.
Només us deixo un petit tast d'una de les seccions que més m'agrada: Celebrities. Aquesta secció parodia a famosos i es increïble com tot i que no s'imita la manera de parlar (com si que fa el Polonia o el Crackovia) clava el personatge a la perfecció.

Us en poso 4, i tot i que tots m'agraden molt, la veritat es que aquests 4 estarien en el meu top ten personal.
Els que no rigueu amb aquests videos ja podeu deixar de passar per aquest blog!
Au a disfrutar a cascoporro!

Manu Chao: "Primero ser humano y luego cantante".

Bono : "Soy tan buena persona que ... es que.. me dan ganas de llorar y todo..."

Paris Hilton :"Garantizo en un 80% el palotismo!"

Robert Smith : "Un dia vi un punto brillante en el horizonte y era mi talento que se alejaba.."

D'ON PROVÉ LA MÚSICA? (2)

2009-02-01T07:40:00.000-08:00

Una mica més de (bona) música...

Pavarotti - Turandot, Puccini

Pavarotti - Ave Maria - Schubert

Simfonia nº9 de Beethoven per Karajan

D'ON PROVÉ LA MÚSICA?

2009-02-01T04:04:00.001-08:00

Jo diria i tot i que pot sonar molt tonto, la (bona)música procedeix del cor i sinó escolteu als (grans) artistes com Sam Cooke , Otis Redding i Marvin Gaye. (senyors i senyores el volum ben alt!)

EDWARD HOOPER

2009-01-25T12:21:00.000-08:00

Sempre m'ha costat molt "entrar" en el món de la pintura. La veritat és que no sabria dir el motiu, tot i que sospito que són varis els motius. Bé la qüestió es que com deia no em fixo mai gaire amb els quadres i els artistes però de tant en tant, hi ha algun quadre que em crida l'atenció. Això és el que em passa amb els quadres d'Edward Hopper. Jo sóc un fan de tot allò que fa David Lynch i a través d'un llibre sobre l'obra del director nordamericà hi havia referències a l'art de Hooper. El llibre venia a dir que hi havia certa relació entre els dos creadors i això va fer que em dediqués a buscar informació sobre aquest pintor. Els primers quadres que vaig veure em van encantar i especialment n'hi havia un que ja em sonava d'haver-lo vist en algun lloc. Evidentment estic parlant del quadre titulat Nighthawks (1942) que enmarca aquest escrit i que és un dels més famosos d'aquest autor.
A partir d'aquí he anat descobrint més de la seva obra i es pot dir que encara estic començant i el que vaig veient m'agrada molt i molt. Potser allò que més m'atrau de la seva pintura es la sensació de que barreja realisme i ficció d'una manera que en podríem dir poètica. Hi ha com un misteri en les escenes, per un costat són escenes qüoetidianes, fins hi tot banals, però a la vegada s'intueix que hi ha quelcom més, quelcom amagat que dóna profunditat al que es veu. No ser, com he dit no hi entenc de pintura però sí que ser que aquests quadres m'atrauen i crec que és aquesta sensació de que aparentment no passa res, però que saps que sí que hi passen coses, coses molt humanes.
Fa uns dies vaig comprar-me un reproducció d'un quadre seu sobre un paisatge de mar que em va encantar (l'imatge d'inici del blog és un quadre de Hooper).

OBAMA

2009-01-25T12:06:00.000-08:00

Ja ser que últimanent tothom parla de l'Obama i per tant hi pot haver molta gent que n'està farta d'aquest senyor. És lògic doncs que hi hagi cert cansament però almenys jo sóc dels que està convençut que l'Obama és una persona que pot fer coses molt positives pel seu país i per la resta del món. No dic que tingui la bareta màgica, perquè ningú la té, però justament crec que ell sap que no es cap Dèu ni cap superheroi, sinó que és algú que sap molt bé quin és el seu paper i quina és la seva funció. Jo me'l crec i això no ho puc dir de gaires polítics més (bé, ara mateix no hi ha ningú més). Crec que és algú humil però amb una gran intel.ligència i també una gran sensibilitat per connectar amb les persones i els seus problemes. Per mi no es un producte de marqueting com ho pot ser el senyor Zapatero. A més és una persona que va més enllà de la ideologia (a diferència del ZP) i valora les coses amb els peus a terra.
Evidentment acaba de començar i li queden 4 anys per endavant, i poden passar moltes coses, però penso que tenim sort que davant del país més poderós del món hi hagi algú com l'Obama.

Us deixo el video sobre el discurs que va fer Obama en la convenció demòcrata del 2004. Tot i que el meu anglès és molt millorable no puc evitar emocionar-me cada cop que el veig.

MERCÈ RODOREDA

2009-01-25T08:39:00.000-08:00

Fa uns dies vaig comprar una biografia que vaig trobar sobre la Rodoreda. L'autora és Carme Arnau i és una de les poques persones que van formar part del cercle íntim de Rodoreda en els últims anys de la seva vida. Aquest llibre fou escrit ja fa uns quants anys, (1994) i fou publicat per Edicions 62 i el Cercle de Lectors en una col.lecció sobre catalans il.lustres.
És un llibre escrit des de l'admiració a l'escriptora però en cap moment se l'idealitza, sinó que ajuda molt a compendre una mica millor la personalitat i la vida de l'autora catalana.
Evidentment no seré jo qui ara descobreixi a la Rodoreda, però sí que sempre es bo fixar-nos en aquesta autora que ens va deixar obres tant admirables com la Plaça del Diamant.
Gràcies al llibre un pot valorar la gran tasca que Mercè Rodoreda va fer per la llengua catalana, ja que va aconseguir, a partir d'un gran esforç, crear una llengua catalana literària que sonés molt natural, molt autèntica. Qui hagi llegit alguna obra seva, no pot evitar enamorar-se dels seus personatges, sentir que som nosaltres els que vivim totes les contradiccions que aquests pateixen. Aquesta naturalitat no neix d'escriure de forma simple, sinó que darrera hi ha una gran treball de depuració i de buscar aquella paraula que realment "soni" bé. No cal entendre-hi gaire de literatura per saber que s'ha de tenir molt talent per aconseguir que els (teus)personatges s'acabin convertin en persones.

Us deixo una pàgina que he trobat sobre l'escriptora que resumeix breument la seva vida i obra i espero que els que llegiu això us (re)trobeu amb la seva obra.

En el meu cas només he llegit la Plaça del Diamant i espero poder esmenar l'error i llençar-me de cap a la piscina rodorediana.

Per acabar us deixo un video sobre la vida de la Mercè Rodoreda.