divendres, 30 d’octubre del 2009

FATBOY SLIM - Praise You (1999)


Una de les cançons que més em van fer ballar ja fa uns anyets, una fantàstica cançó d'un dels millors grups de música electrònica de la dècada passada, Fat Boy Slim!. Per cert el videoclip està fet per un dels grans directors de videoclips dels USA, l'Spike Jonze. La performance que organitzen al davant d'un cinema es genial, només cal veure com la gent flipa amb el que veu. El paio que sembla que s'hagi fotut una caixa sencera de Red Bulls és  justament l'Spike Jonze. Aquestes són una de les coses que més m'agraden dels americans, no tenen manies (bé, alguns no tots):

diumenge, 25 d’octubre del 2009

TV3 I EL REIAL MADRID

Ahir dissabte llegia un article d'en Sergi Pàmies sobre com TV3 tracta a nivell informatiu el Reial Madrid. I tot i que em sàpiga greu s'ha de reconèixer que té força raó. Jo sóc el primer que em queixo de com les televisions espanyoles tracten el F.C. Barcelona, sempre rebaixant els mèrits del Barça i per tant tracten injustament a un equip i a una afició. Les cadenes espanyoles tracten (molt) millor al Real Madrid que al Barça, ja sigui per raons ideològiques com per raons comercials (tema audiència). I per això em fa ràbia que TVC acabi caient amb aquests mateixos errors. A veure, es evident que la televisió de Catalunya ha d'anar a favor d'un equip català, això es de sentit comú, però el que em refereixo es que a banda d'això, el futbol ha de ser tractat com a esport que és, i no fer servir els esports com un escut per anar en contra de l'altre (per molt que hi hagi motius reals per a la defensa).

Una cosa es que a mi m'encanta que perdi el Madrid i quan l'altre dia el Pato feia el 2-3 vaig saltar d'alegria, però jo no sóc peridodista i d'alguna manera em puc permetre el deixar-me portar per les emocions, i ja està. Però jo sóc un seguidor i aquí s'acaba la meva "feina", però el periodista tot i ser subjectiu perquè no es pot ser 100% objectiu, ha de ser capaç de fer una anàlisi ponderat i sabent que està dirigit a un públic heterogeni. Per exemple a mi m'agrada el Joaquim Maria Puyal perquè crec que sap conjugar el fet de ser d'un equip concret però a la vegada no caure en la subjectivitat mal entesa, en el despreci de l'altre. Amb ell li noto un saber fer, una base periodística que li permet navegar entre la implicació amb uns colors però a la vegada una implicació amb la feina d'informar de la manera més justa possible. En el cas del Puyal les persones que l'escolten s'hi deuen trobar molts pocs seguidors d'equips que no són el Barça i encanvi en els partits del Barça de TV3 sí que es més probable que el segueixen seguidors d'altres equips. Això hauria de fer que els comentaristes de TV3 encara anessin més amb cura a l'hora de fer la seva feina, i això, repeteixo, no vol dir deixar d'anar a favor del Barça, però sí no desmerèixer l'equip rival. Algú dirà que el Puyal mai retransmetrà un partit en el qual no juga el Barça i és veritat, però en el món de la televisió l'audiència mana (bé, més que l'audiència el que mana són els diners) i per això cada cop més les cadenes es veuen abocades a ampliar l'oferta que va més enllà de l'audiència natural de la cadena (de fet també m'imagino que Telemadrid ha fet algun partit del Barça... seria interessant com ho van plantejar).

Entenc que no es fàcil per un comentarista català retransmetre el Madrid, però justament la feina del periodista es la de ser capaç de no perdre el seu objectiu principal que és el d'informar de la manera més acurada possible. A més en el cas concret del Real Madrid, a Catalunya, ens agradi o no, hi ha una gran número de persones que són seguidores d'aquest equip i per molt estrany que sigui no tots aquests seguidors corresponen a un perfil de persona fatxa. Vull dir que la persona que té una ideologia radical espanyolista tant li fot el que diu TVC, però hi ha molta altre gent que no té aquest radicalisme i que es pot sentir malament quan per exemple escolta coses com "...fa fred, plou i guanya el Madrid...". Això ho va dir el Bernat Soler l'altre dia en el partir Madrid-Milan. Just dir això, se'n va adonar que allò potser no havia sonat massa bé, i es va estar un moment en silenci i ràpidament va dir que simplement estava descrivint uns fets (aquí el to de veu va pujar de to, un to de justificació). L'espectador que es català i és del Madrid segur que no li va agradar gens sentir això i d'alguna manera estàs com dient que hi ha una bona manera de ser català i justament no passa per ser del Madrid i això és estúpid. Es com si una persona de Palencia no pogués ser del Barça.
No vull atacar el Bernat Soler, perquè justament penso que no és el paradigma de periodista trinxera, però a la vegada justament això fa que sigui més significatiu que li passi amb ell, perquè mostra que és un fet més extés del que sembla. Una altre cosa són aquells periodistes que van a destrossar a l'altre equip, i per mi uns d'aquests "soldats" és el Xavi Torres del Hat Trick Barça. Si us hi fixeu quan fa una sentència.. perdò vull dir un comentari el Pixti Alonso que està al seu costat fa una cara com dient: "però que diu ara aquest?!".

A mi almenys no m'agrada aquesta manera de fer i TV3 si realment vol ser una televisió moderna necessita espolsar-se de sobre tics victimistes de tele local i petita i ser més valenta. Penso que els catalans tenim tendència a mirar cap enfora, el nostre país té mar i això és nota (per bé) i per tant no es que no poguem ser realment oberts, sinó més aviat el que falta és voluntat i sobretot valentia i no posar el pilot automàtic (populisme) com solen fer una part significativa dels periodistes esportius d'aquest país (un dels periodistes que crec que es valent a l'hora de fer les coses és el Pere Escobar perquè crec que és relment una persona humil, cosa que no es pot dir del Xavi Torres).

diumenge, 18 d’octubre del 2009

MELODY GARDOT



Llegint la secció de crítica de música de l'Esteban Linés de La Vanguardia, he conegut la cantant Melody Gardot i us deixo un video de la seva interpretació de la famosa cançó Over The Rainbow.

divendres, 16 d’octubre del 2009

YOUNG FOREVER de JAY Z


Una versió de la cançó Forever Young pel gran Jay Z, titulada per ell Young Forever del seu últim treball Blueprint 3.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

EL GRAN SAM COOKE


RAGE AGAINST THE MACHINE


Un dels grups que més em va fer vibrar la dècada passada. Encara recordo quan vaig comprar el cassette (us enrecordeu de que era això del cassette?!) i ningú coneixia aquest grup i en poc més d'un any va esclatar entre la gent. Els vaig veure al Festimad de Madrid i va ser bestial, en directe ho donaven tot. També s'ha de dir però, que les lletres eren bestant demagògiques, allò del blanc i negre, bons i dolents i com a exemple d'això inomés cal dir que el (gran) guitarrista del grup, en Tony Morello portava escrit a la guitarra el nom de Sendero Luminoso (!). Diguessim que era gent que es prenia les coses massa seriosament. Però bé independentment d'aquest fet, la barreja entre rock i rap i metal els va fer diferents a la resta, sabien combinar-ho de forma original. El primer disc és el millor en diferència, els altres només vaig comprar-me el segon i ja no tenia aquella naturalitat i espontaneïtat del primer, i els altres reconec que no els vaig escoltar.
Us deixo amb una de les grans cançons del primer disc, Bullet in the head (maco el nom, eh?). M'encanta l'entrada del baix en l'inici de la cançó i sobretot el crescendo que té la cançó que et va portant cap a l'explosió final (una de les grans senyes d'identitat d'aquest grup)

i tots junts germans amb les mans agafades cantem...

Ya gotta bullet in ya fuckin' head!
Yeah!
Yeah!