diumenge, 17 de maig del 2009

JOAN GOLOBART

S'està acabant una de les millors temporades de futbol que hem vist en els últims anys. Gràcies al Barça de Guardiola hem viscut autèntiques obres d'art sobre el terreny de gespa. Feia molt de temps que no m'ho passava tant bé veient futbol, disfrutant com un nen petit, sentint-me orgullòs de ser del Barça i estimant una mica més el futbol. Hi ha persones que diuen que el futbol són 22 homes (i dones!) darrera d'una pilota i que per tant és absurd gastar-hi temps i energies. Probablement hi ha certa raó en aquesta visió en tant en quan a vegades sembla que el futbol és el més important que hi ha, i no, en el fons és simplement un joc, però a la vegada els clubs de futbol permeten la identificació amb un col.lectiu i per tant té una funció social gens menyspreable.
Bé avui us volia parlar no tant de la dimensió social que té el futbol avui en dia sinó la visió del futbol com un joc, d'un esport que permet aplicar i desenvolupar estratègies col.lectives i individuals amb l'objectiu de sortit victoriós. I si us parlo d'això és per l'admiració que sento cap al Joan Golobart. Aquest exfutbolista escriu des de ja fa un bon temps a La Vanguardia articles bàsicament sobre el món del futbol però també sobre el món de l'esport en general. Mai deixo de llegir els seus articles i les persones que el seguiu sabreu perquè i les que no, si us agrada l'esport us animo a que els llegiu.
A mi el que més m'agrada dels seus articles és que per un costat t'ajuda a entendre tàcticament i estratègicament el futbol. Analitza d'una forma profunda i amb un estil amé i senzill el que passa tàcticament sobre el terrenys de joc, però a més a més es nota que és una persona que ha viscut el l'esport professional ja que entén molt bé com viuen els esportistes d'èlit: la pressió de ser el millor, els egos enfrontats, l'importància de l'humilitat i l'esforç...
Aquesta síntesis que ell fa entre els aspectes purament esportius en tant que el futbol com a joc competitiu i reglat és i a la vegada els aspectes humans dels seus participants, és el que més valor dóna als seus anàlisis.
Sempre que el Barça guanya m'encanta llegir la crònica del partit, (re)disfrutar del que va passar durant el partit, com el nen petit que sempre vol llegir el mateix conte. Però a més de la crònica hi ha els articles d'anàlisi i es aquí a on Golobart dóna sempre una nova visió més freda però a la vegada estimulant del que ha passat durant el partit. Sempre sorprèn amb alguna nova idea, amb alguna cosa que ni saps que ha passat i em permet disfrutar del Barça com a culé que sóc però a la vegada et permet apendre i aprofundir sobre el futbol. Sempre que acabo de llegir la crònica i els anàlisis dels partits es com haver fet una dutxa d'aigua calenta seguida d'una de ben freda i al final la sensació es la d'estar ben empapat del que realment ha succeït en el partit.
I quan el Barça no guanya els seus articles encara agafen més valor perquè per un costat un està emprenyat amb el que va viure/veure del partit, i ja sabem que els culers ens es molt fàcil passar de l'eufòria al pesimisme o de l'alegria a l'emprenyada, doncs en Golobart es capaç d'abstreure's d'aquesta estat emocional i t'explica exactament el què va passar durant el partit, quins errors es van cometre i per tant ell mai carrega les tintes ni als àrbitres, ni als jugadors de l'altre equip ni a la mala sort. Per exemple el dia del partit de l'Espanyol o el del camp de l'Atlético de Madrid, el Barça va acabar perdent els dos partits i moltes veus van assenyalar a l'agressivitat dels jugadors rivals i a la permivissitat dels àrbitres com a culpables de la derrota. Doncs bé en Golobart enlloc d'això va analitzar el perquè els jugadors del Barça van perdre la concentració davant de la duresa del rival i no van saber jugar amb tranquilitat.
Aquests anàlisis ajuden a no perdre el nord del què realment passa al terreny de joc i evitar deixar-nos emportar per l'emoció pura i dura que no entén de matissos.
Bé us deixo, i per cert ara mateix estic veient com Antena 3 presenta la lliga del Barça: "celebración.... y destrozos". Si guanyem la Champions se l'hauran de menjar amb patates!!









diumenge, 3 de maig del 2009

HISTÒRIC, HISTÒRIC, HISTÒRIC

PelS que des de ben petits hem seguit i patit el Barça, els que sabem que significa ser d'aquest equip ahir, avui és un dia que no oblidarem mai i d'aquí a molts anys tots sabrem a on estavem el 2 de maig de 2009 i recordarem com aquell dia les coses van canviar definitivament, la truita ara sí s'ha girat completament i el Barça seguirà donant gran tardes de futbol i el Madrid s'haurà de reinventar o no aixecarà cap. El món del futbol, penso, està davant d'un canvi profund i aquest canvi l'està liderant el Barça.
Tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça, Barça!!

Avui podem dir ben alt i fort perquè avui tot el món ens escolta i ens mira: VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!