Ahir dissabte llegia un article d'en
Sergi Pàmies sobre com TV3 tracta a nivell informatiu el Reial Madrid. I tot i que em sàpiga greu s'ha de reconèixer que té força raó. Jo sóc el primer que em queixo de com les televisions espanyoles tracten el F.C. Barcelona, sempre rebaixant els mèrits del Barça i per tant tracten injustament a un equip i a una afició. Les cadenes espanyoles tracten (molt) millor al Real Madrid que al Barça, ja sigui per raons ideològiques com per raons comercials (tema audiència). I per això em fa ràbia que TVC acabi caient amb aquests mateixos errors. A veure, es evident que la televisió de Catalunya ha d'anar a favor d'un equip català, això es de sentit comú, però el que em refereixo es que a banda d'això, el futbol ha de ser tractat com a esport que és, i no fer servir els esports com un escut per anar en contra de l'altre (per molt que hi hagi motius reals per a la defensa).
Una cosa es que a mi m'encanta que perdi el Madrid i quan l'altre dia el Pato feia el 2-3 vaig saltar d'alegria, però jo no sóc peridodista i d'alguna manera em puc permetre el deixar-me portar per les emocions, i ja està. Però jo sóc un seguidor i aquí s'acaba la meva "feina", però el periodista tot i ser subjectiu perquè no es pot ser 100% objectiu, ha de ser capaç de fer una anàlisi ponderat i sabent que està dirigit a un públic heterogeni. Per exemple a mi m'agrada el Joaquim Maria Puyal perquè crec que sap conjugar el fet de ser d'un equip concret però a la vegada no caure en la subjectivitat mal entesa, en el despreci de l'altre. Amb ell li noto un saber fer, una base periodística que li permet navegar entre la implicació amb uns colors però a la vegada una implicació amb la feina d'informar de la manera més justa possible. En el cas del Puyal les persones que l'escolten s'hi deuen trobar molts pocs seguidors d'equips que no són el Barça i encanvi en els partits del Barça de TV3 sí que es més probable que el segueixen seguidors d'altres equips. Això hauria de fer que els comentaristes de TV3 encara anessin més amb cura a l'hora de fer la seva feina, i això, repeteixo, no vol dir deixar d'anar a favor del Barça, però sí no desmerèixer l'equip rival. Algú dirà que el Puyal mai retransmetrà un partit en el qual no juga el Barça i és veritat, però en el món de la televisió l'audiència mana (bé, més que l'audiència el que mana són els diners) i per això cada cop més les cadenes es veuen abocades a ampliar l'oferta que va més enllà de l'audiència natural de la cadena (de fet també m'imagino que Telemadrid ha fet algun partit del Barça... seria interessant com ho van plantejar).
Entenc que no es fàcil per un comentarista català retransmetre el Madrid, però justament la feina del periodista es la de ser capaç de no perdre el seu objectiu principal que és el d'informar de la manera més acurada possible. A més en el cas concret del Real Madrid, a Catalunya, ens agradi o no, hi ha una gran número de persones que són seguidores d'aquest equip i per molt estrany que sigui no tots aquests seguidors corresponen a un perfil de persona fatxa. Vull dir que la persona que té una ideologia radical espanyolista tant li fot el que diu TVC, però hi ha molta altre gent que no té aquest radicalisme i que es pot sentir malament quan per exemple escolta coses com "...fa fred, plou i guanya el Madrid...". Això ho va dir el Bernat Soler l'altre dia en el partir Madrid-Milan. Just dir això, se'n va adonar que allò potser no havia sonat massa bé, i es va estar un moment en silenci i ràpidament va dir que simplement estava descrivint uns fets (aquí el to de veu va pujar de to, un to de justificació). L'espectador que es català i és del Madrid segur que no li va agradar gens sentir això i d'alguna manera estàs com dient que hi ha una bona manera de ser català i justament no passa per ser del Madrid i això és estúpid. Es com si una persona de Palencia no pogués ser del Barça.
No vull atacar el Bernat Soler, perquè justament penso que no és el paradigma de periodista trinxera, però a la vegada justament això fa que sigui més significatiu que li passi amb ell, perquè mostra que és un fet més extés del que sembla. Una altre cosa són aquells periodistes que van a destrossar a l'altre equip, i per mi uns d'aquests "soldats" és el Xavi Torres del Hat Trick Barça. Si us hi fixeu quan fa una sentència.. perdò vull dir un comentari el Pixti Alonso que està al seu costat fa una cara com dient: "però que diu ara aquest?!".
A mi almenys no m'agrada aquesta manera de fer i TV3 si realment vol ser una televisió moderna necessita espolsar-se de sobre tics victimistes de tele local i petita i ser més valenta. Penso que els catalans tenim tendència a mirar cap enfora, el nostre país té mar i això és nota (per bé) i per tant no es que no poguem ser realment oberts, sinó més aviat el que falta és voluntat i sobretot valentia i no posar el pilot automàtic (populisme) com solen fer una part significativa dels periodistes esportius d'aquest país (un dels periodistes que crec que es valent a l'hora de fer les coses és el Pere Escobar perquè crec que és relment una persona humil, cosa que no es pot dir del Xavi Torres).
Ahir dissabte llegia un article d'en Sergi Pàmies sobre com TV3 tracta a nivell informatiu el Reial Madrid. I tot i que em sàpiga greu s'ha de reconèixer que té força raó. Jo sóc el primer que em queixo de com les televisions espanyoles tracten el F.C. Barcelona, sempre rebaixant els mèrits del Barça i per tant tracten injustament a un equip i a una afició. Les cadenes espanyoles tracten (molt) millor al Real Madrid que al Barça, ja sigui per raons ideològiques com per raons comercials (tema audiència). I per això em fa ràbia que TVC acabi caient amb aquests mateixos errors. A veure, es evident que la televisió de Catalunya ha d'anar a favor d'un equip català, això es de sentit comú, però el que em refereixo es que a banda d'això, el futbol ha de ser tractat com a esport que és, i no fer servir els esports com un escut per anar en contra de l'altre (per molt que hi hagi motius reals per a la defensa).
Acabo de descobrir un jove fotògraf de Geòrgia (USA) que fa unes fotos que m'atrauen molt. Les seves fotos em recorden molt el món de David Lynch, amb aquesta permanent sensació de misteri, de cosa oculta que saps que està allà però tampoc saps què és, d'una presència misteriosa que envolcalla tot l'ambient.
Diuen que la TV es la caixa tonta, i moltes vegades és així, però penso que en d'altres val molt la pena veure-la. Sóc un fan de la (bona) tv i per això també sempre m'ha interessat la crítica (constructiva) que es fa sobre els seus programes. Per això quan fa uns anys es va anunciar que TV3 estrenava un programa sobre el mòn de la televisió vaig esperar amb ganes la seva posada en marxa. Però quan vaig començar a veure els primers programes ja vaig veure que el programa no tenia res de crític i que bàsicament era una plataforma per promocionar la pròpia cadena.
S'està acabant una de les millors temporades de futbol que hem vist en els últims anys. Gràcies al Barça de Guardiola hem viscut autèntiques obres d'art sobre el terreny de gespa. Feia molt de temps que no m'ho passava tant bé veient futbol, disfrutant com un nen petit, sentint-me orgullòs de ser del Barça i estimant una mica més el futbol. Hi ha persones que diuen que el futbol són 22 homes (i dones!) darrera d'una pilota i que per tant és absurd gastar-hi temps i energies. Probablement hi ha certa raó en aquesta visió en tant en quan a vegades sembla que el futbol és el més important que hi ha, i no, en el fons és simplement un joc, però a la vegada els clubs de futbol permeten la identificació amb un col.lectiu i per tant té una funció social gens menyspreable.
PelS que des de ben petits hem seguit i patit el Barça, els que sabem que significa ser d'aquest equip ahir, avui és un dia que no oblidarem mai i d'aquí a molts anys tots sabrem a on estavem el 2 de maig de 2009 i recordarem com aquell dia les coses van canviar definitivament, la truita ara sí s'ha girat completament i el Barça seguirà donant gran tardes de futbol i el Madrid s'haurà de reinventar o no aixecarà cap. El món del futbol, penso, està davant d'un canvi profund i aquest canvi l'està liderant el Barça.
Bé suposo que ja es heu vist el sorteig dels quarts de final i al Barça li ha tocat al Bayer München i jugant la tornada a fora!. Fàcil segur que no ho serà, però el Barça ha d'intentar fer el seu joc (gran comentari!).
Avui us volia fer una (petita) recomanació literària. Us vull parlar d'un llibre anomenat Incerta Glòria del català Joan Sales. Es aquest un llibre que vaig descobrir fa un parell d'anys arrel d'un article publicat en el Culturas de La Vanguardia. Aquell article versava sobre la literatura al voltant de la temàtica de la guerra civil espanyola i entre d'altres, parlaven d'en Joan Sales i de la seva obra d'una manera molt afalagadora. Vaig decidir anar-la a comprar i vaig anar a la Llibreria 22, per mi la millor llibreria de Girona. Quan vaig preguntar al dependent si realment aquesta obra era tant bona, no va dubtar ni un segon a confirmar-ho i em va dir que valia molt la pena. Així que la vaig comprar i el primer que vaig pensar es que era un llibre gruixut i que la portada no m'agradava gaire però bé, l'important d'un llibre es sempre el contingut i per tant el que havia de fer era llegir-la a veure que tal.
Entrades
