ALAN MOORE

" No és el treball d'un artista donar-li al públic allò que vol. Si el públic sapigués allò que vol, ja no serien el públic, sinó que serien l'artista. El treball d'un artista es donar-li al públic allò que necessita."

ALAN MOORE

INCERTA GLÒRIA de JOAN SALES

Avui us volia fer una (petita) recomanació literària. Us vull parlar d'un llibre anomenat Incerta Glòria del català Joan Sales. Es aquest un llibre que vaig descobrir fa un parell d'anys arrel d'un article publicat en el Culturas de La Vanguardia. Aquell article versava sobre la literatura al voltant de la temàtica de la guerra civil espanyola i entre d'altres, parlaven d'en Joan Sales i de la seva obra d'una manera molt afalagadora. Vaig decidir anar-la a comprar i vaig anar a la Llibreria 22, per mi la millor llibreria de Girona. Quan vaig preguntar al dependent si realment aquesta obra era tant bona, no va dubtar ni un segon a confirmar-ho i em va dir que valia molt la pena. Així que la vaig comprar i el primer que vaig pensar es que era un llibre gruixut i que la portada no m'agradava gaire però bé, l'important d'un llibre es sempre el contingut i per tant el que havia de fer era llegir-la a veure que tal.

I sí me la vaig llegir i sí puc dir que és un dels llibre que més m'han agradat dels que mai he llegit. Ull perquè jo, tot i que m'agrada llegir, no he llegit molts llibre, però tot i així n'he llegit els suficients com per poder dir que el que em va passar amb el llibre de Sales és poc freqüent. No hi entenc de literatura ni de llibres, però sí que puc captar quan una obra té quelcom especial i diferent i Incerta Glòria és una d'aquestes obres. Sense cap mena de dubte!.
Em costa explicar que és el que la fa tant especial i tan bona, però diria que Joan Sales sap convertir els personatges en persones i convertir la ficció en una realitat plenament profunda. Sap retratar les angoixes i vivències de les persones atrapades enmig de la bogeria de la guerra i ho fa des d'una realitat molt concreta (homes i dones catalans en una guerra civil espanyola) i a la vegada sap desenganxar-se d'aquesta mateixa realitat per acabar sent un llibre que ens parla sobre la condició humana, una obra doncs, universal.
Si Joan Sales fos espanyol o italià o francès per dir alguna nacionalitat amb un estat al darrera, estaríem parlant de Incerta Glòria com una de les obres més conegudes i admirades del segle XX. Però Joan Sales era català, cosa que n'hem d'estar orgullosos, i això ha fet , però que aquesta obra no tingui el reconeixement que es mereix.
Hi ha llibres que s'han de llegir almenys un cop a la nostra vida, i sense cap mena de dubte Incerta Glòria ha d'estar en aquesta llista d'imprescindibles.
Tot i ser un llibre en el qual Joan Sales no fuig de parlar sobre el conflicte polític que enmarca i sustenta el conflicte bèlic, en cap moment utilitza un to ideològic de bons i dolents. A més, però a la vegada no cau en la trampa del realativisme postmodern de que tot només depèn del punt de vista i per tant no existeix cap veritat. Joan Sales amb aquest llibre denuncia per exemple que la guerra civil fou una derrota per Catalunya, i per tant en aquest sentit es posiciona de forma clara, però, com deia abans, sap anar més enllà d'aquestes posicions polítiques i l'important d'aquesta obra es que sap parlar-nos de les persones que viuen una situació tant límit com ho és una guerra.
Fa uns dies l'Antoni Puigverd ens parlava a les pàgines de La Vanguardia sobre aquest llibre i vaig trobar molt encert els seus comentaris que de fet confirmen el que tothom hauria de saber i es que Incerta Glòria és una de les gran obres de la literatura de tots els temps.
Us deixo alguns enllaços que us poden ser d'interès.
http://www.uoc.edu/lletra/obres/incertagloria/index.html
http://www.geocities.com/Athens/acropolis/7864/sales_guillamon.html

Només per acabar dir que Joan Sales fou editor de llibres i fou el que edita La Plaça del Diamant de la (gran) Mercè Rodoreda. Ara he començat a llegir un llibre acabat de publicar sobre les cartes que es van esciure durant molts anys Mercè Rodoreda i Joan Sales i la veritat es que m'està agradant molt.

I ara si per acabar dir-vos que llegir un llibre costa i molt, almenys a mi perquè sempre hi ha altres coses igualment interessants i que no demanen tant d'esforç (cinema, còmics, sèries TV, videojocs..) però que cal fer un esforç i deixar-se endinsar en el món del llibre.

MUCHACHADA NUI

Ja m'imagino que coneixeu aquest programa d'humor de la TVE. Jo el vaig conèixer a través d'internet i gairebé no l'he vist mai per la tv, el fan força tard. Aquest nadal he aprofitat per comprar-me les dues temporades editades en DVD i vaig fent petites sessions d'humor.
Només us deixo un petit tast d'una de les seccions que més m'agrada: Celebrities. Aquesta secció parodia a famosos i es increïble com tot i que no s'imita la manera de parlar (com si que fa el Polonia o el Crackovia) clava el personatge a la perfecció.

Us en poso 4, i tot i que tots m'agraden molt, la veritat es que aquests 4 estarien en el meu top ten personal.
Els que no rigueu amb aquests videos ja podeu deixar de passar per aquest blog!
Au a disfrutar a cascoporro!

Manu Chao: "Primero ser humano y luego cantante".


Bono : "Soy tan buena persona que ... es que.. me dan ganas de llorar y todo..."


Paris Hilton :"Garantizo en un 80% el palotismo!"


Robert Smith : "Un dia vi un punto brillante en el horizonte y era mi talento que se alejaba.."

D'ON PROVÉ LA MÚSICA? (2)

Una mica més de (bona) música...

Pavarotti - Turandot, Puccini

Pavarotti - Ave Maria - Schubert

Simfonia nº9 de Beethoven per Karajan

D'ON PROVÉ LA MÚSICA?

Jo diria i tot i que pot sonar molt tonto, la (bona)música procedeix del cor i sinó escolteu als (grans) artistes com Sam Cooke , Otis Redding i Marvin Gaye. (senyors i senyores el volum ben alt!)