RAGE AGAINST THE MACHINE

Un dels grups que més em va fer vibrar la dècada passada. Encara recordo quan vaig comprar el cassette (us enrecordeu de que era això del cassette?!) i ningú coneixia aquest grup i en poc més d'un any va esclatar entre la gent. Els vaig veure al Festimad de Madrid i va ser bestial, en directe ho donaven tot. També s'ha de dir però, que les lletres eren bestant demagògiques, allò del blanc i negre, bons i dolents i com a exemple d'això inomés cal dir que el (gran) guitarrista del grup, en Tony Morello portava escrit a la guitarra el nom de Sendero Luminoso (!). Diguessim que era gent que es prenia les coses massa seriosament. Però bé independentment d'aquest fet, la barreja entre rock i rap i metal els va fer diferents a la resta, sabien combinar-ho de forma original. El primer disc és el millor en diferència, els altres només vaig comprar-me el segon i ja no tenia aquella naturalitat i espontaneïtat del primer, i els altres reconec que no els vaig escoltar.
Us deixo amb una de les grans cançons del primer disc, Bullet in the head (maco el nom, eh?). M'encanta l'entrada del baix en l'inici de la cançó i sobretot el crescendo que té la cançó que et va portant cap a l'explosió final (una de les grans senyes d'identitat d'aquest grup)

i tots junts germans amb les mans agafades cantem...

Ya gotta bullet in ya fuckin' head!
Yeah!
Yeah!