Fa uns dies vaig comprar una biografia que vaig trobar sobre la Rodoreda. L'autora és Carme Arnau i és una de les poques persones que van formar part del cercle íntim de Rodoreda en els últims anys de la seva vida. Aquest llibre fou escrit ja fa uns quants anys, (1994) i fou publicat per Edicions 62 i el Cercle de Lectors en una col.lecció sobre catalans il.lustres.
És un llibre escrit des de l'admiració a l'escriptora però en cap moment se l'idealitza, sinó que ajuda molt a compendre una mica millor la personalitat i la vida de l'autora catalana.
Evidentment no seré jo qui ara descobreixi a la Rodoreda, però sí que sempre es bo fixar-nos en aquesta autora que ens va deixar obres tant admirables com la Plaça del Diamant.
Gràcies al llibre un pot valorar la gran tasca que Mercè Rodoreda va fer per la llengua catalana, ja que va aconseguir, a partir d'un gran esforç, crear una llengua catalana literària que sonés molt natural, molt autèntica. Qui hagi llegit alguna obra seva, no pot evitar enamorar-se dels seus personatges, sentir que som nosaltres els que vivim totes les contradiccions que aquests pateixen. Aquesta naturalitat no neix d'escriure de forma simple, sinó que darrera hi ha una gran treball de depuració i de buscar aquella paraula que realment "soni" bé. No cal entendre-hi gaire de literatura per saber que s'ha de tenir molt talent per aconseguir que els (teus)personatges s'acabin convertin en persones.
Us deixo una pàgina que he trobat sobre l'escriptora que resumeix breument la seva vida i obra i espero que els que llegiu això us (re)trobeu amb la seva obra.
En el meu cas només he llegit la Plaça del Diamant i espero poder esmenar l'error i llençar-me de cap a la piscina rodorediana.
Per acabar us deixo un video sobre la vida de la Mercè Rodoreda.
És un llibre escrit des de l'admiració a l'escriptora però en cap moment se l'idealitza, sinó que ajuda molt a compendre una mica millor la personalitat i la vida de l'autora catalana.
Evidentment no seré jo qui ara descobreixi a la Rodoreda, però sí que sempre es bo fixar-nos en aquesta autora que ens va deixar obres tant admirables com la Plaça del Diamant.
Gràcies al llibre un pot valorar la gran tasca que Mercè Rodoreda va fer per la llengua catalana, ja que va aconseguir, a partir d'un gran esforç, crear una llengua catalana literària que sonés molt natural, molt autèntica. Qui hagi llegit alguna obra seva, no pot evitar enamorar-se dels seus personatges, sentir que som nosaltres els que vivim totes les contradiccions que aquests pateixen. Aquesta naturalitat no neix d'escriure de forma simple, sinó que darrera hi ha una gran treball de depuració i de buscar aquella paraula que realment "soni" bé. No cal entendre-hi gaire de literatura per saber que s'ha de tenir molt talent per aconseguir que els (teus)personatges s'acabin convertin en persones.
Us deixo una pàgina que he trobat sobre l'escriptora que resumeix breument la seva vida i obra i espero que els que llegiu això us (re)trobeu amb la seva obra.
En el meu cas només he llegit la Plaça del Diamant i espero poder esmenar l'error i llençar-me de cap a la piscina rodorediana.
Per acabar us deixo un video sobre la vida de la Mercè Rodoreda.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada