Hi ha cançons que tenen la capacitat de traspuar Vida i fer-te sentir bé, a gust. No estic parlant de la típica cançó comercial rollo Oreja de Van... que de tant simple la cançó entra per una orella i surt per l'altre sense que a dins teu res hagi passat. Estic parlant de cançons que t'empapen com ho fa la pluja fina amb la terra, a poc a poc però sense parar, i que acaba donant el seu fruïts.
I es com diu en Sanjosex a la cançó:
Temps fa que vàrem deixar de jugar,I es com diu en Sanjosex a la cançó:
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.
Estic d'acord amb l'Ignasi, un col.lega, que ahir em deia que li agradava molt el videoclip de la cançó. Si la cançó ja es bona, el videoclip és la cirereta del pastís.
....una foguera, una cervessa, una bona companyia...
....una foguera, una cervessa, una bona companyia...
I una mica més de (bona) música amb els Mishima.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada